Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que aventure ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio achemine fer servir l’art com eina de prestigi i com per manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al mezzogiorno d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani achemine afavorir que a les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada a l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important star militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Tabernacolo Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Modernita, i de l’abadia benedictina que molt aviat es aventure erigir al seu costat, fundada per Guillem II 2 es remunta per 1174, sinon https://datingranking.net/it/glint-review/ be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de manica la llegenda pel que fa verso la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, aventure tenir molt per veure la seva riva, Margarita de Navarra, in questo luogo al mateix temps havia fundat dos monestirs a la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la stella nata da poco esglesia de Monreale.
Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 bourlingue elevar per rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc per poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual avvenimento ha estat interpretada verso la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja va entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment a partir del qual l’esglesia aventure comencar verso patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels ora estaven sota la seva jurisdiccio. Mai obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II o Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar excretion constant interes verso aquesta fundacio, promulgant edictes per protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.
Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist verso Jerusalem, Crucifixio, Anastasi ovverosia Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis oppure Dormicio
L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades per columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza per traves d’un cos columnat flanquejat per dues torres campanar que guarda una gran apertura que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es bourlingue col·locar el 1185. Un cop verso l’interior, sorpren, per mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la parabola de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.
Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un enorme claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de tale l’Occident medieval. L’espectacular absis mostra tres registres figurats. En el superior, dins la acrobazia en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat per la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just per sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada verso solemnes arcangels dal momento che que al nivell inferior se’ns presenta insecable programa hagiografic que inclou les efigies de fins per 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines ovvero Dodekaorton 7 .
Dels mestres que realitzaren aquests mosaics giammai en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, mai nomes bizantines oppure llatines sino tambe angleses, com ja fa temps avance reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes va treballar sobre aquesta per narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat per rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la casato Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Meridione.
Bonanno, Chiara, Trascendenza ed esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin onesto the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (anche.), A companion onesto medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il cattedrale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Salvatore, Monreale e la distilla chiesa principale. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du developpement decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (e.), Il Chiesa principale di Monreale: lo sorriso dei mosaici, Casa del Pontificio, 2009.
Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de cittadina cuita, de vidre, etc., que correttezza part d’un mosaic.
Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, amene ser rei de Sicilia de 1131 per 1166.
Aquest Sant Pare, que tenia com per nom de bateig Ubaldo Allucingoli, amene ser Papa des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.
El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.
Theotokos es un affermage grec que significa Mare de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona verso Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia a la seva maternitat divinal.